Carmen GEORGES BIZET, AL GRAN TEATRE DEL LICEU
ABONA'T
8 de maig (10h)
VENDA PREFERENT
12 de juny (10h)
VENDA GENERAL
19 de juny (10h)
Clémentine Margaine i Varduhi Abrahamyan són Carmen a la producció mítica de Bieito
“Jamais Carmen ne cédera: libre elle est née, et libre elle mourra.”
Carmen, duo final de l’acte III
Degut al fracàs de la seva estrena, el 3 de març del 1875 a l’Opéra-Comique de París, Georges Bizet morirà tres mesos més tard sense sospitar que la seva partitura es convertiria en una de les més estimades del món.
El model literari de l’òpera, una novel·la de Prosper Mérimée amb el mateix nom, mostra Carmen com una persona moralment depravada que explota sense escrúpols els homes per als seus propis fins. Georges Bizet i els seus llibretistes, d’altra banda, van transformar el seu personatge principal en un personatge immortal per la seva llibertat indòmita, marcada per la fatalitat: una cigarrera fascinant que els homes troben tan atractiva precisament perquè es nega a acceptar les normes tradicionals. La seva personalitat enlluernadora i no conformista es reflecteix en l’havanera “L’amour est un oiseau rebelle”, ball d’origen afroamericà, poderosa i alhora tendra.
La producció en què Bieito va debutar en el món de l’òpera en el llunyà Festival de Peralada del 1999 ha esdevingut mítica. En aquesta, la llibertat és innegociable i irrenunciable, i Carmen conserva els seus contorns profundament ibèrics i el temperament ardent. Aquesta rebel és una criatura totalment contemporània. Temptadora i indulgent, viu en un desig urgent d’existir plenament.
És una història plena de malentesos: l’amor es confon amb el desig, un afer amb una relació exclusiva, l’afecte amb la possessió i la violència amb la passió. Però el preu més alt en aquesta xarxa de relacions disfuncionals el paga Carmen, una dona que estima la seva independència. L’heroïna al final de l’òpera desafia Don José; viu intensament a la vora de la navalla.
Clémentine Margaine encarna la protagonista, mentre que Charles Castronovo mostra les ferides i esquerdes desesperades del soldat Don José. La figura de Micaela, cantada per Adriana González, que no existia en la versió literària, és la contrafigura de Carmen. Qui millor que Josep Pons, director titular del Teatre i especialista en música francesa, per desgranar l’erotisme de les seves melodies inoblidables?