Cavallet de mar o el peix invisible, de Pau Coya

Una celebració dels cossos

Cavallet de mar o el peix invisible tracta sobre un embaràs adolescent no desitjat d’un al·lot. Que menstrua, sí. Que està embarassat, sí. I de totes les preguntes que es fa en forma de monòleg l’actor mallorquí Marc Torres Quintana sobre el codis, els cossos i la seva transició. 

És una obra de Pau Coya, conegut per la seva anterior obra Pols o diamant sobre l’estigma i el linxament mediàtic vinculat a una falsa agressió LGTBI fòbica. Aquesta vegada, reflexiona sobre els codis de gènere establerts i pretén visibilitzar els cossos trans i normalitzar situacions de la vida quotidiana. 

Sinopsi

En Martí té vint anys. En fa un que va iniciar la seva transició i que va començar a administrar-se testosterona per modificar el seu cos. La seva vida pren un gir inesperat el dia que va a recollir els resultats d'unes anàlisis endocrines rutinàries i descobreix que està embarassat de tres setmanes.

L’obra es va estrenar al Teatre de Calvià el 2023 i ha arreplegat nombrosos premis i nominacions des de llavors com Premi Rei en Jaume de l’Ajuntament de Calvià i Premi Jaume Roca de l’Ajuntament d’Andratx, el Premi de la Crítica 2023 Novaveu a millor muntatge i millor autoria revelació, Premi del Jurat i del Públic a la Mostra Igualada, i nominacions als Premis Teatre Barcelona i Premis Butaca.

Nota de l’autor:

Cavallet de mar pretén anar més enllà de la problemàtica de l'embaràs adolescent no desitjat i de la visibilització de la no-cisheteronormativitat. És la història d'un al·lot que menstrua, sí. Però també es tracta del viatge d'algú que s'enamora, que dubta, que la caga, que rep notícies inesperades i que ha de prendre decisions. Algú que es replanteja les coses i se les qüestiona. És també una celebració dels cossos. De tots els cossos. I un gran fuck you per tots aquells que encara insisteixen en negar la diversitat.

La crítica ha dit:

"Un cant a la realitat del present, no a un futur utòpic, i amb un dels finals més compromesos, bells i emocionants que hem vist en molt de temps. Hauria de girar per tot i ser vista per tot els joves del país. “Ahí lo dejo”.

Oriol Puig Taulé, Babelia, El País

“Estem davant d’una obra molt honesta i senzilla, i aquí és on rau la seva màgia; una miniatura íntima retratada amb absoluta delicadesa.”

Oriol Osan, Núvol