Els miserables, de Miquel Mas Fiol (a partir de l’obra de Víctor Hugo)

“La revolució serà cool o no serà”

Els Miserables dibuixa una sàtira basada en el clàssic de títol homònim de Víctor Hugo i mostra la dificultat per imaginar una revolució que no sigui consumida com a producte de masses.

Esbojarrada, amb un humor delirant i carregada de referents pop, aquesta obra despulla el clàssic per parlar de la revolta i la ira, els somnis trencats i l’activisme cool. És una obra enèrgica, amb nervi i dinamisme.

És el tancament de la

Trilogia de la Condició Millennial

encetada pel director i autor mallorquí Miquel Mas Fiol amb les peces

Càndid o l’optimisme

i

Les penes del Jove Werther, amb la producció del Teatre Tantarantana.

Sinopsi

Un egòlatra director teatral decideix apostar per una versió reduïda i comercial d’Els miserables de Víctor Hugo, amb l’objectiu d’aconseguir diners, fama i estatus. Per fer-ho, però, recull el que pot: un grup d’actors fatigats del món del teatre alternatiu, educats amb la creença en la meritocràcia, i una producció deficient en un teatre de segona categoria. Tanmateix, les seves expectatives de triomf mainstream s’enfonsen quan la temàtica de rebel·lia social que presenta l’obra es fa realitat, provocant una revolta de resultats desorbitats, no només entre els actors, sinó també en el mateix sector teatral.

La peça, interpretada per Gerard Franch, Mel Salvatierra i Lluís Oliver, s’ha estrenat al Festival Grec 2024 i ha estat aplaudida per la crítica. El jove director i dramaturg mallorquí (1996), és també qui signa treballs com ara CR#SH (

Tothom pot caure

),

Souvenir o Primavera de bèsties

, guanyadora del Premi Mediterrani de Teatre Pare Colom 2020. 

La crítica diu:

“Ell mallorquí tanca la seva trilogia posant el dit a la nafra i plantejant d’una manera directa i sense subterfugis la crítica a un sistema teatral que, dia rere dia, presenta alguna nova misèria. Mas fiol té una ànima cubanera, però amb una visió anticapitalista que fa passar la reflexió i la crítica a través de la festa”.

Martí Figueras, Núvol 

“Tant de bo tots els fans de la calòrica, que s’aboquen a comprar a entrades fins a exhaurir-se, s’apropin. Teatre polític del bo per riure una bona estona”.

Martí Rossell Pelfort, Novaveu