La Tarara, de Josi Alvarado

Nominada a set candidatures als Premis Max 2023, La Tarara ens narra la vida de na Rosa, una nena que toca el violí entre fantasmes, i l'altra Rosa, una prostituta que recorre els carrers durant la nit. A partir del gènere de thriller, descobrirem la història mai explicada de molts nens i nenes que han hagut de lluitar contra els seus fantasmes durant anys.

L'atmosfera de l'Espanya dels anys 70 t'envoltarà de cap a peus, una proposta escènica que no deixa indiferent, plena de música en directe, cabaret i poesia. Una oda a la maternitat i al perdó. Un viatge a través dels ulls de na Rosa.

La crítica ha dit...

"He de reconèixer que La tarara beu de Sant Federico (García Lorca) i de Sant Pedro (Almodóvar) i és així com és beneïda pel lirisme surrealista d'un i la passió de tecnicolor de l'altre. Té tintades almodovarianes que s'entreveuen a la necessitat d'expressar el DESIG, així, en majúscules, en tota la seva diversitat. I remet a Lorca perquè d'ell beu l'atmosfera premonitòria, opressiva, l'alè poètic i el misteri."

Josi Alvarado.

"La Tarara desborda veritat. Un retrat social de l'Espanya de l'època, la dels anys 70 (Bilbao, a la versió euskera). Un thriller poètic. Un cant al perdó, a l'amistat i a la maternitat. Un text que sona a música popular a estones i a concert de gran orquestra a altres. Un text tan obscur com fresc i directe. En poques paraules: una gran història, reflex de la nostra pròpia."

Agurtzane Intxaurraga.