Víctor Manuel 75 Aniversari, AL GRAN TEATRE DEL LICEU
Victor Manuel porta els seus èxits al Liceu
La vida a cançons (L'escenari ho cura tot) pretén abastar, resumir, llargs anys de cançons i carretera. De Soy un corazón tendido al sol a La sirena, Planta 14, El abuelo Vitor, Paxarinos, del Solo pienso en ti a La madre, Luna, Ay amor, Canción pequeña, del Cuélebre a Nada sabe tan dulce como su boca, Cruzar los brazos, Allá arriba al Norte, Digo España, de Danza de San Juan a No seré nunca juguete roto, Quien puso mas, Bailarina o Déjame en paz, de El hijo del ferroviario a Como voy a olvidarme, Adonde irán los besos, Nada nuevo bajo el sol o Tu boca una nube blanca…
L'escenari ho cura tot, subtítol del concert, és un vers de No seré nunca juguete roto cançó que Ana i jo cantem a Para la ternura siempre hay tiempo (1986). Efectivament, l'escenari guareix tot menys l'incurable. Dit això i havent arribat fins aquí un agrairia que suaument, abans que facin més soroll les frontisses, l'estimat públic fos advertint-nos de quan ens hem d'anar a casa, encara que sempre exerceixi de jutge implacable, quan poses una entrada a la venda i no la compren… Aquest hauria de ser per a qualsevol el senyal definitiu. Encara que sigui molt trista la veritat, el que no té és remei…
On hauré escoltat jo això…?